Erica Azorica

Erica Azorica

Les illes tenen una màgia que em va atrapar, no sé si per la sensació de recolliment que m’oferien o per la meva necessitat d’acollida. Amb deu minuts de trepitjar la terra volcànica i allargar l’horitzó en vaig tenir prou per saber que els dies que vindrien serien un regal. Com l’Erica azorica, que també va ser un regal. Una ofrena a la vida i al gust del mar. A la pell bruna, als grans de sorra i de sal, aquells que em recorren i només se’n van quan em torno a capbussar.